Davant la situació d’emergència per aiguats, es recomana extremar les precaucions en els desplaçaments.

En cas de tenir una visita programada i que, a causa de les condicions meteorològiques, no us sigui possible desplaçar-vos fins a l’Hospital General de Granollers, o si la visita es veu afectada, aquesta serà reprogramada.

Seguiu en tot moment les indicacions dels organismes competents i eviteu els desplaçaments que no siguin imprescindibles.

Per a qualsevol dubte relacionat amb la salut, podeu contactar amb el 061 Salut Respon, on rebreu orientació i consell sanitari.

Granollers, 2 de octubre de 2026.- El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de l’Hospital General de Granollers celebra enguany el seu 30è aniversari, tres dècades dedicades a promoure la reflexió ètica en l’àmbit sanitari i a acompanyar els professionals davant de situacions que plantegen dilemes o conflictes de valors. Amb motiu d’aquesta efemèride, el CEA ha celebrat aquest 2 d’octubre una jornada que ha permès repassar la seva trajectòria i reflexionar sobre el paper que l’ètica té en l’atenció sanitària, tant en el present com davant dels reptes de futur. El fil conductor de la commemoració ha estat una idea que ha acompanyat el comitè durant aquests 30 anys: la voluntat de cuidar millor.

Una trajectòria al servei de la cura

Els orígens del CEA es remunten al novembre de 1996, quan es van començar a fer els primers passos per formalitzar una comissió gestora de bioètica que, posteriorment, es convertiria en el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital. L’octubre de 2001, va ser acreditat formalment per la Direcció General de Recursos Sanitaris del Departament de Sanitat i Seguretat Social, consolidant així un espai específic per a la deliberació ètica dins de la institució.

Els comitès d’ètica assistencial són òrgans multidisciplinaris de professionals i usuaris de caràcter consultiu que ajuden a analitzar situacions de la pràctica clínica en què poden entrar en conflicte diferents valors, drets o preferències. La seva funció és oferir un espai de reflexió i deliberació compartida, aportant diferents perspectives per facilitar la presa de decisions. En aquest sentit, el CEA exerceix una funció assessora, però no pren decisions vinculants ni substitueix la responsabilitat dels professionals o l’autonomia de les persones implicades.

Per a Maite Carretero, presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial, “aturar-se a pensar també és una manera de cuidar. Davant de situacions complexes, l’ètica ens ajuda a escoltar, posar en comú diferents mirades i valorar què és el més adequat tenint en compte no només els aspectes clínics, sinó també els valors, els drets i les preferències de cada persona”. En aquest sentit, considera que “aquests 30 anys són també la història de moltes persones que han cregut que dedicar temps a deliberar és una part essencial de la cura”.

A més, avui, en un context de constants avenços científics i tecnològics, la reflexió ètica pren encara més rellevància. Les noves possibilitats que ofereix la medicina també plantegen nous interrogants sobre com actuar, com prendre decisions i com incorporar aquestes innovacions a l’atenció assistencial sense perdre de vista que, al centre, sempre hi ha una persona, amb els seus valors, drets i preferències. En aquest equilibri entre ciència, humanisme i ètica, la deliberació compartida continua sent una eina necessària per abordar situacions cada vegada més complexes.

Tres dècades de reflexió i una mirada cap al futur

La jornada commemorativa ha servit precisament per mirar aquesta trajectòria amb perspectiva. La trobada s’ha obert amb la ponència “Filosofia de la cura”, a càrrec de Josep Maria Esquirol, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona i assagista, i ha continuat amb les “Converses al voltant dels 30 anys del CEA”, un espai de diàleg i reflexió sobre l’evolució del comitè al llarg de tres etapes: els inicis, entre 1996 i 2005; la consolidació, entre 2006 i 2015; i els nous reptes i la mirada cap al futur, del 2016 al 2026.

Aquest recorregut ha permès posar en comú com ha evolucionat la reflexió ètica en paral·lel als canvis de l’atenció sanitària i com els avenços científics i tecnològics obren també noves preguntes sobre la cura, l’autonomia i la presa de decisions. En un context de transformació constant, la deliberació ètica continua sent necessària per incorporar les noves possibilitats de la medicina sense perdre de vista les persones a qui aquesta atenció va adreçada.

Després de 30 anys, la voluntat continua sent la mateixa: cuidar millor. Fer-ho també vol dir trobar espais per aturar-se, escoltar, deliberar i tenir en compte allò que dona sentit a cada decisió. Una manera d’entendre la cura que el Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital General de Granollers ha contribuït a mantenir viva durant aquestes tres dècades i que continua sent necessària davant dels reptes que planteja el futur de la sanitat.

Granollers, 24 de setembre de 2026.- L’Hospital General de Granollers ha celebrat aquest dimecres a la Sala Francesc Tarafa "Cuidant persones des de 1328”, una trobada que ha servit per repassar gairebé set segles d’història de l’Hospital i reflexionar sobre com ha evolucionat la manera d’entendre i exercir la cura de les persones.

Emmarcada en el XXIII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, la xerrada ha connectat els orígens del centre amb el moment actual i els reptes de futur, a través de les mirades de professionals de diferents àmbits. L'acte ha començat amb la benvinguda d’Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers i presidenta del Patronat de l'Hospital, Lluis Bohigas, membre de la Reial Acadèmia de Medicina i president del Comitè Organitzador del XXIII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana, i Beatriu Bayés, directora general de l’Hospital.

“Aquesta trobada ens permet conèixer una mica més de prop la nostra història i posar en valor un llegat sanitari que forma part del passat de Granollers. Per construir el present i avançar cap al futur, és important conèixer d’on venim com a ciutat”, ha assenyalat Alba Barnusell.

L’Hospital General de Granollers té els seus orígens l’any 1328, quan es va crear com una institució d’acollida per a persones pobres, pelegrins i malalts. Al llarg dels segles, ha passat per diferents etapes, entre elles la vinculada a la Comunitat Vedruna, i ha evolucionat fins a convertir-se en un hospital universitari, amb una activitat que combina l’assistència amb la docència i la recerca.

Lluis Bohigas, per la seva part, ha remarcat el valor de la història de la medicina per comprendre com s’han transformat les institucions i les professions sanitàries i per reflexionar sobre els reptes que tenen al davant. En aquest sentit, ha apuntat que el congrés d’història de la medicina, en el qual s’ha emmarcat la xerrada, permet “veure la projecció que tenen les institucions en el passat i en el futur” i ha posat en valor la importància de transmetre aquest coneixement a les noves generacions de professionals sanitaris.

De la cura de la malaltia a una mirada integral de la persona

L’atenció sanitària ha evolucionat al llarg dels anys per donar resposta als canvis socials, demogràfics i assistencials, i també a una concepció cada vegada més àmplia de la salut i del benestar de les persones. Al mateix temps, aquesta evolució ha anat acompanyada de la voluntat de preservar alguns dels principis que han definit l’Hospital al llarg de la seva història, com la proximitat i el compromís amb les persones i amb el territori, alhora que s’ha incorporat la innovació necessària per afrontar els nous reptes de cada moment.

Beatriu Bayés ha situat aquesta evolució en el mateix espai on s’ha celebrat la trobada, la Sala Francesc Tarafa, vinculada a l’antic Hospital de Sant Domènec. “Ens trobem en un lloc carregat de simbolisme. Fa prop de set segles, en aquestes parets es practicava una medicina molt vinculada a la fe i avui, a pocs metres, es desenvolupa una medicina tecnològica, d’alta precisió, basada en l’evidència científica i cada vegada més orientada a la prevenció”, ha explicat.

Per a Bayés, aquest recorregut evidencia els grans canvis que ha experimentat la medicina, però també una continuïtat essencial: “Hi ha una cosa que no ha canviat: la voluntat de cuidar les persones”. La directora general ha remarcat que la història de la medicina no és només la història dels avenços científics, sinó també “la història de les persones”, i ha defensat la necessitat de mirar al futur mantenint valors com l’humanisme, la vocació de servei, la innovació i el compromís amb les persones.

En aquesta mirada sobre l’evolució de la cura hi han participat Elena Barranco, cap clínic del Servei de Geriatria i Atenció Intermèdia, Marina Clarambo, directora d’Atenció a la Ciutadania, Noèlia Galera, adjunta d’Infermeria en Geriatria i Fragilitat, Carles Rubies, director de Transformació Digital, Dolors Sitjes, diplomada en Teologia de Pastoral de la Salut, amb la moderació de Joan Grau, director de Persones.

Des de les diferents perspectives, s’ha repassat l’evolució dels principis associats a la cura i de les professions sanitàries. En aquest recorregut, s’ha posat en valor la dimensió més humana de la cura i aquells elements que continuen donant sentit a la tasca de cuidar. Com ha assenyalat la germana Dolors Sitjes, “el que perdura és cuidar, tenir cura de la persona i estimar tant la professió com la institució.”

Pel que fa a la infermeria, s’ha posat en relleu el pas d’una professió tradicionalment molt vinculada a la vocació de cuidar cap a un àmbit amb un paper cada vegada més ampli en la pràctica assistencial, la gestió, la docència i la recerca. Una evolució que també s’ha produït en el conjunt de l’atenció sanitària, amb processos cada vegada més multidisciplinaris i en què el treball en equip s’ha convertit en un element essencial per oferir una atenció integral.

També ha canviat la relació amb les persones ateses. Avui els pacients no només esperen una bona atenció clínica, sinó també entendre què els passa, participar en les decisions i sentir-se escoltats i acompanyats. Aquesta nova manera d’entendre, que s’està aterrant actualment a l’Hospital sota el concepte Hospital amb Cor, afavoreix una relació més compartida i personalitzada, en què els professionals aporten el coneixement clínic i les persones ateses participen activament en el seu procés assistencial per donar a conèixer la seva pròpia realitat, les seves preferències i les seves necessitats, i aquesta mirada compartida permet adaptar l’atenció a cada situació.

Quan la tecnologia allibera temps per cuidar

La transformació tecnològica ja forma part del dia a dia de l’Hospital i obre noves possibilitats per continuar avançant en la manera de cuidar. La intel·ligència artificial, la robòtica i l’automatització ja s’estan incorporant a diferents àmbits i poden contribuir a simplificar processos, facilitar tasques i reduir la càrrega de feina més repetitiva. En l’àmbit de la intel·ligència artificial, per exemple, ja es treballa en eines que permeten automatitzar l’elaboració d’informes d’alta i facilitar el resum de les històries clíniques, per tal d’agilitzar i millorar processos assistencials. Tot i això, durant la trobada s’ha posat de manifest que l’objectiu no és només incorporar noves tecnologies, sinó aconseguir que estiguin al servei dels professionals i de les persones.

La mirada cap al futur també ha posat sobre la taula alguns dels reptes que haurà d’afrontar el sector salut en les pròximes dècades, com l’envelliment de la població, l’augment de la fragilitat i la complexitat dels pacients o la necessitat de captar i fidelitzar professionals. En aquest context, també s’ha plantejat la necessitat de reforçar la prevenció, potenciar l’atenció fora de l’hospital i donar més protagonisme a les famílies i a les persones cuidadores. Tot plegat, amb la finalitat de mantenir una atenció integral, humana i centrada en la persona.

La jornada s’ha estructurat en tres grans moments -passat, present i futur- que han permès recórrer l’evolució de l’Hospital General de Granollers i de la manera d’entendre l'atenció sanitària. Gairebé set segles després dels seus orígens, ha canviat la medicina, les professions, els espais i la tecnologia, però es manté el compromís de posar les persones al centre de l’atenció i continuar avançant per cuidar-les millor. 

Granollers, 14 de setembre de 2026.- L’Hospital General de Granollers ha superat els 50 assaigs clínics actius en diferents especialitats mèdiques, una fita que consolida la trajectòria de la Unitat d’Assaigs Clínics, creada el 2024, i reforça el compromís de la institució amb la recerca, la innovació i la millora de l’atenció als pacients.

Actualment, la unitat participa en estudis de fase II, III i IV en àrees com l'al·lergologia, la cirurgia vascular, la dermatologia, l'oncohematologia, l'oncologia, la pediatria, la pneumologia, la reumatologia, la traumatologia i la urologia. La dermatologia concentra una part destacada d’aquesta activitat, amb 22 estudis en marxa.

Apropar la innovació als pacients del Vallès Oriental

Com a hospital de referència del Vallès Oriental, l’Hospital General de Granollers dona servei a una població de més de 470.000 habitants. La Unitat d’Assaigs Clínics permet apropar la recerca clínica i l’accés a noves opcions terapèutiques a les persones del territori, evitant, en molts casos, que s’hagin de desplaçar a centres de Barcelona per participar en aquest tipus d’estudis.

La participació en un assaig clínic pot oferir als pacients l’accés a medicaments o estratègies terapèutiques en desenvolupament abans que estiguin disponibles de manera generalitzada, sempre d’acord amb els criteris d’inclusió de cada estudi i sota estrictes garanties de seguretat, qualitat i control. Alhora, els assaigs permeten obtenir noves evidències sobre diferents patologies i contribuir a l’evolució de la pràctica assistencial.

En aquesta línia, tal com explica la Dra. Núria Rudi, adjunta a la Direcció Mèdica i cap del Servei de Farmàcia, “la recerca clínica representa una oportunitat de desenvolupament i formació per als professionals, ja que facilita l’accés a nous coneixements i afavoreix la seva transferència a l’activitat assistencial”. En aquest sentit, la unitat treballa de manera transversal amb els diferents serveis implicats i té un equip especialitzat d’infermeres coordinadores i personal de suport a la recerca, que vetlla pel correcte desenvolupament dels estudis.

Una activitat que genera oportunitats i coneixement

El creixement del nombre d’assaigs clínics reforça també la capacitat de l’Hospital General de Granollers per atraure nous projectes de recerca i establir col·laboracions amb companyies farmacèutiques i organitzacions de recerca clínica. Actualment, la unitat manté una cartera de nous projectes en desenvolupament que permetrà continuar ampliant l’activitat investigadora en els pròxims anys.

Aquest impuls contribueix a generar aliances amb la indústria biomèdica, captar recursos i desenvolupar nous projectes d’investigació i innovació, alhora que afavoreix la descentralització de la recerca i un accés més equitatiu a la innovació sanitària. La presència d’assaigs clínics al Vallès Oriental reforça, així, la capacitat del territori per acollir projectes de recerca d’alt valor.

Amb més de 50 assaigs clínics actius i noves incorporacions previstes, l’Hospital General de Granollers continua consolidant la recerca com una línia estratègica de la seva activitat, amb la voluntat de generar coneixement i traslladar els avenços de la innovació a la millora de la salut de les persones.

Des d'avui, fins a esgotar els talonaris, tindreu a la vostra disposició la loteria de Nadal 2026 de l'Hospital General de Granollers, disponible en diferents punts de venda del centre.

Com en anys anteriors, s'han posat a la venda participacions de 6 €, amb dos números cadascuna; enguany, els números seran el 79.162 i el 69.773.

D'aquests 6 €, es jugaran 4,80 € i es realitzarà un donatiu solidari d'1,20 €, que es destinarà íntegrament a impulsar diferents projectes de la Fundació Privada Hospital Asil Granollers.

Hi haurà cinc punts de venda, tres on només es podrà pagar amb targeta i dos on només es podrà pagar en efectiu:

Punts de venda de pagament amb targeta:

• Punt d'informació de l'Edifici d'Hospitalització
• Punt d'informació del Centre Geriàtric
• Punt d'informació de Consultes Externes

Punts de venda de pagament en efectiu:

• Botiga "FELICITARIUM" (situada al hall d'Hospitalització)
• Cafeteria de l'Hospital (situada al hall d'Hospitalització)

Molta sort a totes i a tots!