3/07/2025

30 anys de Medicina Intensiva a Granollers al servei de les persones

Granollers, 1 de juliol de 2025.- Enguany, el Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital General de Granollers celebra 30 anys de trajectòria. Tres dècades de compromís amb les persones, el desenvolupament i la qualitat assistencial. Aquesta fita marca el reconeixement a un camí que ha transformat l'atenció al pacient crític i semicrític al Vallès Oriental, posant en valor no només els resultats assistencials, sinó també una manera d’entendre l’atenció centrada en l’empatia, l’acompanyament i la dignitat de cada persona. Amb una mitjana de més de 1.250 pacients atesos anualment, el servei s’ha consolidat com un referent comarcal, integrat en un circuit d’atenció al pacient crític i semicrític compartit amb els hospitals de Mollet i Sant Celoni i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Humanitzar el crític: quan el tracte també cura

Un dels grans eixos clau del present i futur de la Medicina Intensiva és la humanització. En els darrers anys, el Servei de Medicina Intensiva ha evolucionat d’una mirada tècnica a una visió centrada en la persona. L'UCI ha deixat de ser un espai tancat per a convertir-se en un entorn que acompanya al pacient i la seva família també des del punt de vista emocional. Des de 2016, l'Hospital impulsa un programa d'humanització que inclou mesures concretes i transformadores com l’obertura de l’UCI a les famílies per a fomentar la proximitat i reduir l'impacte emocional de l'ingrés, la musicoteràpia setmanal o les “passejades curatives”, que permeten a pacients de llarga estada sortir a l’exterior i retrobar-se amb el món que els envolta.

En l’àmbit assistencial, la incorporació de professionals especialitzats ha estat clau: dos fisioterapeutes experts en fisioteràpia respiratòria ajuden a prevenir les seqüeles físiques de l’estada prolongada a l’UCI, una logopeda ha introduït tècniques innovadores com les vàlvules fonatòries, que permeten als pacients intubats recuperar la seva veu i tornar-se a comunicar, i una farmacèutica és l’encarregada de garantir una prescripció segura i personalitzada en un entorn tan complex. Està prevista també la incorporació estructural d’una dietista i una psicòloga, així com el desplegament d’un programa específic de prevenció de la síndrome post-UCI.

Altres iniciatives com el silenci a la unitat -promogut des de l’inici i que ha inspirat el projecte SueñOn que s’estén avui a tot l’hospital-, l’adaptació de la il·luminació per afavorir el descans, l’habilitació d’espais per a converses difícils o els futurs diaris d’UCI, en què professionals i familiars registren el dia a dia del pacient per ajudar-lo a reconstruir la seva vivència després de l’alta, contribueixen a una experiència més humana, càlida i respectuosa.

Aquest esforç transversal té un impacte directe en l’experiència percebuda pels pacients i les seves famílies durant el procés d’hospitalització. Així ho demostren els resultats positius del Net Promoter Score (NPS), que ha passat de 56,8 l’any 2021 a 60,9 l’any 2024, sent el tracte personal, la professionalitat i l’atenció rebuda per part dels equips mèdics i d’infermeria, els aspectes més ben valorats.

Tal com destaca el Dr. Pau Garro, cap de Servei de Medicina Intensiva, “el treball en equip, incloent-hi el pacient i la família, és l’única manera de continuar millorant els resultats mèdics i l’experiència del pacient que es veu obligat a ingressar a l'UCI”.

La innovació tecnològica hi juga també un paper essencial. En aquest sentit, s’està implementant un nou sistema d’informació, que entrarà en funcionament l’1 de juliol. Aquesta eina permetrà integrar en una sola plataforma tota la informació clínica del pacient amb l’objectiu de millorar la presa de decisions, optimitzar la seguretat i reduir la càrrega de feina administrativa.

Aquest avenç global s’emmarca en el Pla Estratègic “Salut Plus” de l’Hospital i respon a una visió clara i compartida: anar més enllà per cuidar i millorar la vida de les persones, combinant la tecnologia amb la proximitat per oferir una atenció cada cop més eficient, personalitzada i humana.

Més enllà de la cura: docència, formació i innovació

El Servei de Medicina Intensiva aposta decididament per la formació contínua, la innovació docent i el treball en xarxa com a eixos clau per millorar l’atenció al pacient crític. Aquesta mirada cap al futur es tradueix en iniciatives com el cicle de sessions clíniques impulsat entre 2024 i 2025 al Vallès Oriental, amb la participació de professionals dels hospitals de Granollers, Mollet i Sant Celoni. Aquestes trobades han creat un espai de col·laboració per compartir coneixement, analitzar casos complexos i unificar criteris assistencials.

Aquesta vocació docent inclou també formació contínua per a professionals d’altres especialitats de l’hospital i l’organització de cursos acreditats de suport vital. A més, s’han desenvolupat línies formatives innovadores, com la simulació clínica intraUCI, la docència sobre comunicació en situacions crítiques o la participació en cursos d’ecografia aplicada a la medicina intensiva.

"La formació continuada dels professionals és essencial per oferir unes cures de qualitat, actualitzant els coneixements, unificant la pràctica clínica i incorporant noves tècniques que ens permetin cuidar més i millor els nostres pacients", destaca la Sra. Lluïsa Bancó, cap d’àrea de la Unitat de Cures Intensives.

Tot plegat és fruit d’una trajectòria formativa, que es va consolidar el 2008 amb l’acreditació del servei com a unitat docent per formar especialistes en Medicina Intensiva.

Tres dècades d'evolució: responent a les necessitats de la comarca

Tot això no seria possible sense un recorregut sòlid. El juny de 1995, l'Hospital General de Granollers inaugurava el seu Servei de Medicina Intensiva amb sis llits operatius dels deu que s’havien construït inicialment. Fins a aquest moment, els pacients més greus de la comarca eren derivats a centres de Barcelona, amb les dificultats logístiques i emocionals que això comportava. L’obertura de l'UCI va suposar un salt qualitatiu i una resposta a les necessitats del territori.

El camí de consolidació ha estat progressiu: el 2005 es van activar els quatre llits restants, comptant amb un total de deu llits en funcionament, i el 2013 es van habilitar els primers boxs de semicrítics. A partir d'aquest moment, l'hospital va començar a configurar un model assistencial més integral i flexible, capaç d'adaptar-se al grau de gravetat del pacient i optimitzar els recursos disponibles. Durant la pandèmia de la COVID-19, el servei es va ampliar fins a 24 llits polivalents, amb capacitat d’arribar als 30 en cas necessari. Aquesta expansió ha anat acompanyada de la consolidació d’un model comarcal compartit i eficient, integrat amb els hospitals de Mollet i Sant Celoni i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), per a poder atendre els més de 472.000 habitants que viuen al Vallès Oriental.

Avui, després de trenta anys , el Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital General de Granollers no només celebra una fita, sinó que reafirma una manera d’entendre la cura intensiva: tecnològicament avançada, territorialment coordinada i, sobretot, profundament humana. 

Pujar